Bajo la sombra de la Comuna: sindicalismo y republicanismo en la Barcelona de 1871 / Albert García Balañà
García Balañà, AlbertEn:
Historia contemporánea. Bilbao, núm. 53 (2016) , p. 491-520
Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.
L'article pretén reobrir el debat historiogràfic sobre l'impacte de la Comuna de París en l'Espanya de 1871. Després de valuoses contribucions que han subratllat l'arribada de relats i refugiats de la Comuna a l'Espanya en revolució, o les pressions de Thiers sobre el gabinet Serrano-Sagasta per a la persecució d'aquests últims, aquest article sosté que van ser les concretes experiències autòctones de conflicte social i polític les que van resultar fonamentals en la recepció espanyola de la revolució parisenca. Els debats parlamentaris de maig de 1871 sobre la Comuna i la AIT van néixer d'un específic episodi local de protesta obrera i mobilització política plebea. Un episodi que va tenir lloc a Barcelona durant els gairebé tres mesos de vida de la Comuna. I un episodi que, com a tal, amb prou feines ha rebut atenció historiogràfica. La paralització sindical de la major fàbrica tèxtil d'Espanya, la Fàbrica Batlló, i la major victòria electoral del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) després de la caiguda d'Isabel II, van confluir en la Barcelona d'aquella primavera. La Comuna va contribuir a fondre tots dos esdeveniments; a ella va recórrer el patriciado barceloní per desacreditar-los i hostigarlos, urgint la intervenció de Sagasta. L'ofensiva governamental contra sindicalistes i republicans locals es va acollir sota el mantell de l'atac de Versalles sobre París, exactament durant els mateixos dies de maig de 1871.
